an online Instagram web viewer

#peramoralart medias

Photos

¡Buenos días! Empezamos el fin de semana con algo de pena, porque les decimos adiós a nuestras expos #OrnamentoDelito e #HistoriasBombasGens. Así es que si todavía no las habéis visitado, hasta el domingo a las 15h. tenéis de tiempo. Quien avisa... 📸@gillev
・・・
#NowOrNever #bombasgens #artecontemporáneo #peramoralart #artistsfirst #turismovalencia
xSay2
Quan va descobrir que ell desitjava l'escalfor de la pantalla, va tallar-se la connexió de les venes.
Quan va descobrir que ell desitjava l'escalfor de la pantalla, va tallar-se la connexió de les venes.
Hui hem rebut la visita d’ #AntoniMuntadas. Molt prompte podreu vore obra seua exposada a #BombasGens 😊

#artcontemporani #artistsfirst #peramoralart
En realitat l’art en cap moment implica estar d’acord amb allò que veus per sentir-te’n còmplice i defensar-ho. Dins el marc de la llibertat d’expressió se’ns brinda la magnífica oportunitat de remoure consciències i generar reaccions al públic, com no, fent us del legítim dret (i plaer) de provocar.
.
No es tracta de ser millors o pitjors persones, sinó d’obertura de ment.
.
Permetre que algú malmeti i adapti impunement els drets fonamentals de convivència i llibertat ens converteix a tots en presoners de la seva voluntat, d’aquell tipus de presoners que es senten lliures fins el dia que pretenen volar i s’adonen dels límits de la seva gàbia, talment com si aleshores la llibertat fos només una il·lusió creada pels que poden decidir per tenir dominats als que en realitat no poden fer-ho.
En realitat l’art en cap moment implica estar d’acord amb allò que veus per sentir-te’n còmplice i defensar-ho. Dins el marc de la llibertat d’expressió se’ns brinda la magnífica oportunitat de remoure consciències i generar reaccions al públic, com no, fent us del legítim dret (i plaer) de provocar. . No es tracta de ser millors o pitjors persones, sinó d’obertura de ment. . Permetre que algú malmeti i adapti impunement els drets fonamentals de convivència i llibertat ens converteix a tots en presoners de la seva voluntat, d’aquell tipus de presoners que es senten lliures fins el dia que pretenen volar i s’adonen dels límits de la seva gàbia, talment com si aleshores la llibertat fos només una il·lusió creada pels que poden decidir per tenir dominats als que en realitat no poden fer-ho.
Era el seu tercer intent amb aquell llibre i estava tenint les mateixes sensacions que l'havíen abocat a deixar-lo de banda anteriorment. El llibre en qüestió era un clàssic, un mite de la literatura contemporània, no podia ser el problema... devia ser ell que encara no estava preparat per entrar-hi, com si la llum del seu coneixement encara no fos prou intensa com per esvair l'ombra que el llibre projectava i així poder accedir als seus secrets.

S'acabava de reconèixer com a ignorant,  però alhora reconfortat per l'elegància de les seves pròpies paraules... després de tot, el llibre ja li havia aportat quelcom nou.
Era el seu tercer intent amb aquell llibre i estava tenint les mateixes sensacions que l'havíen abocat a deixar-lo de banda anteriorment. El llibre en qüestió era un clàssic, un mite de la literatura contemporània, no podia ser el problema... devia ser ell que encara no estava preparat per entrar-hi, com si la llum del seu coneixement encara no fos prou intensa com per esvair l'ombra que el llibre projectava i així poder accedir als seus secrets. S'acabava de reconèixer com a ignorant, però alhora reconfortat per l'elegància de les seves pròpies paraules... després de tot, el llibre ja li havia aportat quelcom nou.
Una altra copa.
Llepa els llavis i pestanyes.
Trenca el vidre ensucrat.
No et posis llevataps.
Una altra copa. Llepa els llavis i pestanyes. Trenca el vidre ensucrat. No et posis llevataps.
Era de nit i estaven sols a casa. Les nevades els havien deixat més o menys aïllats i feia pocs minuts que també estaven sense llum. En un inici la foscor va esdevenir por a les veus de la canalla... fins que van descobrir com amb el llum d'un telèfon mòbil i una mica d'habilitat de mans podia néixer una història increïble: la d'un record que per sempre més els faria enyorar poder viure més nits com aquella.
Era de nit i estaven sols a casa. Les nevades els havien deixat més o menys aïllats i feia pocs minuts que també estaven sense llum. En un inici la foscor va esdevenir por a les veus de la canalla... fins que van descobrir com amb el llum d'un telèfon mòbil i una mica d'habilitat de mans podia néixer una història increïble: la d'un record que per sempre més els faria enyorar poder viure més nits com aquella.
ATENCIÓ, ÚLTIMA OPORTUNITAT! La visita a "Ornament=delicte?" guiada des de la dansa ha sigut una de les activitats que millor acollida ha tingut entre el públic. I no volem que acabe sense que tothom haja tingut l'oportunitat d'assistir-hi. Així és que este dissabte a les 19h. realitzem l'última sessió en obert, debades i sense necessitat d'inscripció, fins a completar aforament. Avisats esteu... #NowOrNever
#bombasgens #visitadansa #ornamentdelicte #peramoralart #dansa #artcontemporani
ATENCIÓ, ÚLTIMA OPORTUNITAT! La visita a "Ornament=delicte?" guiada des de la dansa ha sigut una de les activitats que millor acollida ha tingut entre el públic. I no volem que acabe sense que tothom haja tingut l'oportunitat d'assistir-hi. Així és que este dissabte a les 19h. realitzem l'última sessió en obert, debades i sense necessitat d'inscripció, fins a completar aforament. Avisats esteu... #NowOrNever  #bombasgens  #visitadansa  #ornamentdelicte  #peramoralart  #dansa  #artcontemporani 
Si jugues amb mi, et sorprendré.
Si deixes la finestra oberta, potser entraré.
Si veig ombres perverses, les perseguiré.
Si jugues amb mi, et sorprendré. Si deixes la finestra oberta, potser entraré. Si veig ombres perverses, les perseguiré.
Ja amb la motxilla apunt va decidir sortir al carrer, decidit, a partir d'aquell moment l'únic que seguiria serien els seus propis passos, lliurement, fins allà on el duguéssin... el que mai va confessar a ningú va ser com ho va aconseguir, dies abans, en una llarga visita al seu banc. Què dur és ser bohemi.
Ja amb la motxilla apunt va decidir sortir al carrer, decidit, a partir d'aquell moment l'únic que seguiria serien els seus propis passos, lliurement, fins allà on el duguéssin... el que mai va confessar a ningú va ser com ho va aconseguir, dies abans, en una llarga visita al seu banc. Què dur és ser bohemi.
Seguimos “En proceso” con #TeresaLanceta, tejiendo sin parar. Y los trabajos ya van tomando forma... Muy pronto os los mostramos😉
#knitting #artecontemporaneo #bombasgens #peramoralart #artistsfirst
Hoy nos ha visitado @cristinaiglesiasestudio . La artista está supervisando la instalación de “A través”; la obra escultorica “site specific” que ha realizado para nuestro jardín, y que podrá visitarse a partir del 14 de marzo. 
#bombasgens #cristinaiglesias #artecontemporáneo #peramoralart #artistsfirst #escultura #através
Caminar
Trobar
Mirar
Descobrir
Sentir
Compartir
And repeat!!
...
#bombasgens #valència #valenciagram #igersvalència #art #espaidart #peramoralart #nofilter #sensefiltre
Gravats anònims, pocavergonyes, buits de contingut, com cicatrius de ferides que no recordes i que són totalment a la vista de cada anònim que hi passa pel davant, indiferent, prou pendent de les pròpies cicatrius com per atendre aquesta aberració.
Gravats anònims, pocavergonyes, buits de contingut, com cicatrius de ferides que no recordes i que són totalment a la vista de cada anònim que hi passa pel davant, indiferent, prou pendent de les pròpies cicatrius com per atendre aquesta aberració.
Hoy tenemos una importante noticia que daros. @cristinaiglesiasestudio ha realizado una obra "site specific" para nuestro jardín. Se podrá visitar a partir del 14 de marzo. ¡Os esperamos!
#cristinaiglesias #artecontemporáneo #bombasgens #peramoralart #artistsfirst #através #turismovalencia
Davant del reflex de la navalla, va desitjar no ser allà.
Va desitjar no haver iniciat la baralla a crits.
Va desitjar que el tabac fos aire.
Va desitjar que la cervesa fos aigua.
Va desitjar no tacar-se de sang. 
Va desitjar ser l'heroi sobre la paret.
Davant del reflex de la navalla, va desitjar no ser allà. Va desitjar no haver iniciat la baralla a crits. Va desitjar que el tabac fos aire. Va desitjar que la cervesa fos aigua. Va desitjar no tacar-se de sang. Va desitjar ser l'heroi sobre la paret.
#Repost @bombasgens (@get_repost)
・・・
"Quiero pintar como una película (...) Quiero que toda la pintura se convierta en incómoda, dislocada, diferente" #DavidReed #martacerveragallery
#bombasgens #ornamentodelito #peramoralart #artistsfirst #artecontemporaneo
"Sinceramente, no sé qué me inspiraba a coger la cámara y tomar una fotografía. No era en plan que cada vez que cogía la cámara y hacía fotos tenía una de las secuencias que aparecen en 'a shimmer of possibility'. Fotografié miles de cosas que al final no salieron a la luz. Pero viajar y merodear por America –a menudo sin saber a dónde me dirigía o con qué propósito– me brindó momentos maravillosos y fortuitos. Conocer a alguien o compartir una experiencia sencilla, ya fuese en Inglaterra, Las Vegas o Memphis". #PaulGraham sobre su exposición #TheWhitenessOfTheWhale que exhibimos en #BombasGens hasta el próximo 27 de mayo.

#artecontemporáneo #peramoralart #artistsfirst #streetphotography #turismovalencia
"Sinceramente, no sé qué me inspiraba a coger la cámara y tomar una fotografía. No era en plan que cada vez que cogía la cámara y hacía fotos tenía una de las secuencias que aparecen en 'a shimmer of possibility'. Fotografié miles de cosas que al final no salieron a la luz. Pero viajar y merodear por America –a menudo sin saber a dónde me dirigía o con qué propósito– me brindó momentos maravillosos y fortuitos. Conocer a alguien o compartir una experiencia sencilla, ya fuese en Inglaterra, Las Vegas o Memphis". #PaulGraham  sobre su exposición #TheWhitenessOfTheWhale  que exhibimos en #BombasGens  hasta el próximo 27 de mayo. #artecontemporáneo  #peramoralart  #artistsfirst  #streetphotography  #turismovalencia 
El primer dia resulta sorprenent, estrany, rar, incert... mica en mica va resultant familiar, vol temps... fins que un dia sents com les parets i el sostre que t'acullen et fan sentir com a casa. Aleshores, el què passi allà dins, serà una nova història.
El primer dia resulta sorprenent, estrany, rar, incert... mica en mica va resultant familiar, vol temps... fins que un dia sents com les parets i el sostre que t'acullen et fan sentir com a casa. Aleshores, el què passi allà dins, serà una nova història.
"Quiero pintar como una película (...) Quiero que toda la pintura se convierta en incómoda, dislocada, diferente" #DavidReed
#bombasgens #ornamentodelito #peramoralart #artistsfirst #artecintemporáneo
La paret et parla, t'empeny, et crida des de la pintura i et clava els ulls de ciment humit.
Et convida a obrir la porta.
Et diu que sentis la humitat.
Et reclama dins seu.
La paret et parla, t'empeny, et crida des de la pintura i et clava els ulls de ciment humit. Et convida a obrir la porta. Et diu que sentis la humitat. Et reclama dins seu.
Veure's, tenir-se mútuament, ser font de llibertat i d'un desig que anhelaven sentir.  Tot això, per primer cop, en el primer petó: el seu particular "Petó de la llibertat".
Veure's, tenir-se mútuament, ser font de llibertat i d'un desig que anhelaven sentir. Tot això, per primer cop, en el primer petó: el seu particular "Petó de la llibertat".
La paret acollia els dos dibuixos reposats sobre la seva esquena. Les il•lustracions parlàven entre el vent dibuixat. I cada matí algú les observava amb ulls de simple nen. Les Caputxetes pintades es deixaven estimar.
La paret acollia els dos dibuixos reposats sobre la seva esquena. Les il•lustracions parlàven entre el vent dibuixat. I cada matí algú les observava amb ulls de simple nen. Les Caputxetes pintades es deixaven estimar.
La inmensitat del mar. Un vaixell que saluda. La sorra de mató. L'aigua picant. Tu cridant contra el vent. Els teus peus marxant fins l'altra punta de la platja. Jo llençant la tovallola.
La inmensitat del mar. Un vaixell que saluda. La sorra de mató. L'aigua picant. Tu cridant contra el vent. Els teus peus marxant fins l'altra punta de la platja. Jo llençant la tovallola.
Un salt, un instant d'ingravidesa... en realitat com aquest en són milers de cops per metre quadrat sempre que plou i de tant fugaços com són que ni tant sols sembla que existeixin...
Un salt, un instant d'ingravidesa... en realitat com aquest en són milers de cops per metre quadrat sempre que plou i de tant fugaços com són que ni tant sols sembla que existeixin...
Era una illa on els colors apareixien entre la cridòria. El soroll de plats, gots i música contrarrestava amb el silenci de les finestres. Ple i buit. Groc llampant i gris penetrant. L'únic invariable èren els canals, que seguien el seu propi ritme, sense deixar que els turistes s'hi aboquessin.
Precisament és on l'Evereth va quedar-se aturada: observant la barca incessant, l'aigua verda i el seu reflex d'interrogant.
Era una illa on els colors apareixien entre la cridòria. El soroll de plats, gots i música contrarrestava amb el silenci de les finestres. Ple i buit. Groc llampant i gris penetrant. L'únic invariable èren els canals, que seguien el seu propi ritme, sense deixar que els turistes s'hi aboquessin. Precisament és on l'Evereth va quedar-se aturada: observant la barca incessant, l'aigua verda i el seu reflex d'interrogant.
Tràiler del documental "Històries de Bombas Gens" projectat en l'exposició homònima de Bombas Gens Centre d'Art. El vídeo íntegre es pot vore amb l'adquisició del llibre que s'ha realitzat sobre la mostra. A la venda en recepció o via mail: info@bombasgens.com

#bombasgens #historiasdebombasgens #històriesdebombasgens #marxalenes #patrimoniindustiral #artcontemporani #memòria #peramoralart
📣¡ATENCIÓN, AVISO IMPORTANTE! Os informamos que, por cambio de exposición, las naves 1 y 2 permanecerán cerradas al público del 26 de febrero al 14 de marzo. Asimismo, la Nave 0 también se clausurará el 26 de febrero y sólo se podrá acceder a ella mediante visita guiada a partir del 15 de marzo. Lamentamos las molestias.

#bombasgens #peramoralart #artistsfirst #ornamentodelito #historiasdebombasgens #artecontemporáneo #turismovalencia
Diu la llegenda que si deixes al foc una olla amb aigua i la mires fixament... doncs que no arranca mai el bull... i ho va fer, estava decidida a demostrar que el seu pare s'equivocava... però de tant aprop com ho volia veure que sense voler va tocar l'olla... i va haver de córrer al lavabo per refrescar la zona. Quan va tornar a la cuina, l'aigua ja bullia. Oh sorpresa! Reina, la màgia no sempre és com te l'esperes.
Diu la llegenda que si deixes al foc una olla amb aigua i la mires fixament... doncs que no arranca mai el bull... i ho va fer, estava decidida a demostrar que el seu pare s'equivocava... però de tant aprop com ho volia veure que sense voler va tocar l'olla... i va haver de córrer al lavabo per refrescar la zona. Quan va tornar a la cuina, l'aigua ja bullia. Oh sorpresa! Reina, la màgia no sempre és com te l'esperes.
Aquell edifici que veia cada dia era el que el feia somiar. Pensava en ella: si continuava vivint allà, si pujava els esglaons de dos en dos, si treia el cap més enllà de la finestra, si els dies de pluja s'oblidava el paraigua. 
Cada dia, davant l'edifici, imaginava que en qualsevol moment ella sortiria, el descobriria i li obriria la porta per sempre.
Aquell edifici que veia cada dia era el que el feia somiar. Pensava en ella: si continuava vivint allà, si pujava els esglaons de dos en dos, si treia el cap més enllà de la finestra, si els dies de pluja s'oblidava el paraigua. Cada dia, davant l'edifici, imaginava que en qualsevol moment ella sortiria, el descobriria i li obriria la porta per sempre.
"Dreçats com sentinelles silenciosos al voltant de la ciutat, hi ha milers i milers de mortals absorts en els seus somnis oceànics. Alguns estintolats contra les estaques; d’altres asseguts a la punta dels atracadors; els uns mirant part damunt de les orles dels vaixells arribats de la Xina, els altres dalt de tot de l’arboradura, com maldant per poder obtenir una mirada més bona vers la mar. Però tots ells són homes de terra; passen els dies de la setmana engabiats entre fusta i ciment, lligats als taulells, clavats als bancs, aferrats als escriptoris. I doncs, què significa això? Que potser han desaparegut els prats verds? Què hi fan aquí, aquesta gent?" Fragment de "Moby Dick"; obra de la qual pren el nom l'exposició "La Blancor de la Balena" de #PaulGraham que exhibim a #BombasGens fins el pròxim 27 de maig. 
#thewhitenessofthewhale #artistsfirst #peramoralart #streetphotography #fotografia #artcontemporani #mobydick #turismevalencia
"Dreçats com sentinelles silenciosos al voltant de la ciutat, hi ha milers i milers de mortals absorts en els seus somnis oceànics. Alguns estintolats contra les estaques; d’altres asseguts a la punta dels atracadors; els uns mirant part damunt de les orles dels vaixells arribats de la Xina, els altres dalt de tot de l’arboradura, com maldant per poder obtenir una mirada més bona vers la mar. Però tots ells són homes de terra; passen els dies de la setmana engabiats entre fusta i ciment, lligats als taulells, clavats als bancs, aferrats als escriptoris. I doncs, què significa això? Que potser han desaparegut els prats verds? Què hi fan aquí, aquesta gent?" Fragment de "Moby Dick"; obra de la qual pren el nom l'exposició "La Blancor de la Balena" de #PaulGraham  que exhibim a #BombasGens  fins el pròxim 27 de maig. #thewhitenessofthewhale  #artistsfirst  #peramoralart  #streetphotography  #fotografia  #artcontemporani  #mobydick  #turismevalencia 
No em preguntis com estic, no vulguis caure'm bé, no deixis de ser tu quan estiguis amb mi... sigues natural, com tu ets, tot el demés sorgirà sol, amb naturalitat, com l'aigua que brolla d'una font com si ho hagués estat fent tota la vida.
No em preguntis com estic, no vulguis caure'm bé, no deixis de ser tu quan estiguis amb mi... sigues natural, com tu ets, tot el demés sorgirà sol, amb naturalitat, com l'aigua que brolla d'una font com si ho hagués estat fent tota la vida.
Efímer, necessari, canviant... Així sóc.

Efímer, doncs segons el context la meva funció acaba en pocs minuts.  Necessari? Oi tant! aporto frescor i faig més assequibles alguns companys de viatge. Canviant? Si. N'hi ha que juguen amb mi canviant-me de boca en boca, altres em volen per rebaixar tensions... o encendre-les... tot i això, si bé és poc probable que mai travessi una frontera, el meu canvi principal és d'estat.
.
Ja m'has reconegut? Segur que si. Ara, quan em tornis a veure, recorda amb un somriure els bons moments que t'he ofert i tant de bo en vivim molts més.
Efímer, necessari, canviant... Així sóc. Efímer, doncs segons el context la meva funció acaba en pocs minuts. Necessari? Oi tant! aporto frescor i faig més assequibles alguns companys de viatge. Canviant? Si. N'hi ha que juguen amb mi canviant-me de boca en boca, altres em volen per rebaixar tensions... o encendre-les... tot i això, si bé és poc probable que mai travessi una frontera, el meu canvi principal és d'estat. . Ja m'has reconegut? Segur que si. Ara, quan em tornis a veure, recorda amb un somriure els bons moments que t'he ofert i tant de bo en vivim molts més.
L'instant que t'ofereixo és ara i aquí. 
No espera a que la barrera s'aixequi. No espera una llum verda. No espera a despentinar-se. No espera caducar-se.  L'instant que t'ofereixo ja és una maduixa d'hivern.
L'instant que t'ofereixo és ara i aquí. No espera a que la barrera s'aixequi. No espera una llum verda. No espera a despentinar-se. No espera caducar-se. L'instant que t'ofereixo ja és una maduixa d'hivern.
(...)Quan en un moment inconcret d'aquella nit es va girar per fer una ullada al local li va semblar que s'havia expandit la sala, que la llum era més acollidora, més rica, fins i tot la gent que hi havia li semblava més atractiva i accessible... En algun moment igualment inconcret va despertar veient un sostre que li resultava familiar, va sentir amb gran fredor com l'únic record que tindria de tota la màgia d'aquella nit serien càrrecs al seu compte corrent.
(...)Quan en un moment inconcret d'aquella nit es va girar per fer una ullada al local li va semblar que s'havia expandit la sala, que la llum era més acollidora, més rica, fins i tot la gent que hi havia li semblava més atractiva i accessible... En algun moment igualment inconcret va despertar veient un sostre que li resultava familiar, va sentir amb gran fredor com l'únic record que tindria de tota la màgia d'aquella nit serien càrrecs al seu compte corrent.
[Cicle de Teatre Amateur]... el que passa a "La Oficina", NO es queda a "La Oficina". T'atreveixes a entrar-hi? Lolando, unes braves!
Dissabte 3 de febrer, 20 h LOLANDO de Spectacular spectacular.
.

#teatreamateur #peramoralart #gava #teatre
[Cicle de Teatre Amateur]... el que passa a "La Oficina", NO es queda a "La Oficina". T'atreveixes a entrar-hi? Lolando, unes braves! Dissabte 3 de febrer, 20 h LOLANDO de Spectacular spectacular. . #teatreamateur  #peramoralart  #gava  #teatre 
La set del principiant. El vidre que reclama amb la boca oberta. La beguda amb gust d'espècies i llum del sol. 
L'últim glop que el convida a quedar-se.
La set del principiant. El vidre que reclama amb la boca oberta. La beguda amb gust d'espècies i llum del sol. L'últim glop que el convida a quedar-se.
«Muevo el pincel y aprieto hasta que ocurre el siguiente latido. Intento seguir un ritmo secuencial, marcado por mi pulso […] A ello se une el momento de creación, gran parte de
ellas de noche […] y por eso casi siempre trabajo de noche en estas pinturas, especialmente aquí en Nueva York, porque se necesita concentración y silencio para poder sentirlo.»
Juan Uslé acerca de su serie "Soñé que revelabas".
#bombasgens #juanuslé #artistsfirst #peramoralart #ornamentodelito #artecontemporáneo #turismovalencia
«Muevo el pincel y aprieto hasta que ocurre el siguiente latido. Intento seguir un ritmo secuencial, marcado por mi pulso […] A ello se une el momento de creación, gran parte de ellas de noche […] y por eso casi siempre trabajo de noche en estas pinturas, especialmente aquí en Nueva York, porque se necesita concentración y silencio para poder sentirlo.» Juan Uslé acerca de su serie "Soñé que revelabas". #bombasgens  #juanuslé  #artistsfirst  #peramoralart  #ornamentodelito  #artecontemporáneo  #turismovalencia 
Era tot el què tenia per aquella nit... almenys sense comptar la mandra de dedicar més temps a cuinar. Un sobre de  fideus instantànis i un vol per menjar-los, això era tot.

Hi ha nits que tampoc necessiten res més per ser bones nits... com hi ha dies que tampoc necessiten res especial per ser bons dies.
Era tot el què tenia per aquella nit... almenys sense comptar la mandra de dedicar més temps a cuinar. Un sobre de fideus instantànis i un vol per menjar-los, això era tot. Hi ha nits que tampoc necessiten res més per ser bones nits... com hi ha dies que tampoc necessiten res especial per ser bons dies.
Dues tasses. La conversa que atropella. El sucre que rellisca. Les cremades als llavis. La propina dubtosa. Les preguntes inacabades. La resposta submergida al cafè.
Dues tasses. La conversa que atropella. El sucre que rellisca. Les cremades als llavis. La propina dubtosa. Les preguntes inacabades. La resposta submergida al cafè.
“Porfía de coleccionista,
belleza muerta expuesta para ti solo,
fetiches intangibles.”
.
.
.
.
#alvaroarias #vsco #vscocam #vlc #valencia #art #arte #museum #coleccion #contrast #pintura #peramoralart #bombasgens #unacatalanaperlaterreta #ephemeralart
Aturat davant el rellotge, esperava impassible les ordres. Desconeixia l'interlocutor però sabia per què l'havien escollit a ell: per la seva fredor. 
Com cada mes, rebia la trucada i posteriorment un sobre verd amb instruccions.
Quan va arribar l'hora, va arribar el sobre, i la seva fredor es va convertir en escalfor nerviosa. Alguna cosa havia canviat. Va mirar amb estranyesa un sobre vermell. 
Aquell color és l'últim que recorda.
Aturat davant el rellotge, esperava impassible les ordres. Desconeixia l'interlocutor però sabia per què l'havien escollit a ell: per la seva fredor. Com cada mes, rebia la trucada i posteriorment un sobre verd amb instruccions. Quan va arribar l'hora, va arribar el sobre, i la seva fredor es va convertir en escalfor nerviosa. Alguna cosa havia canviat. Va mirar amb estranyesa un sobre vermell. Aquell color és l'últim que recorda.
El primer petó, l'últim, l'endemà, el record amb nostàlgia, l'adéu, el retrobament inesperat (o no), la primera pizza casolana, l'últim sopar, la primera discussió, la fi del món, el primer "t'ho puc explicar", explicar-ho, coneixe't tu mateix de veritat,  adonar-te que encara et sorprens, viure,  morir, la vida... la mort.

T'arribarà l'hora, no en dubtis... tot té el seu moment.
El primer petó, l'últim, l'endemà, el record amb nostàlgia, l'adéu, el retrobament inesperat (o no), la primera pizza casolana, l'últim sopar, la primera discussió, la fi del món, el primer "t'ho puc explicar", explicar-ho, coneixe't tu mateix de veritat, adonar-te que encara et sorprens, viure, morir, la vida... la mort. T'arribarà l'hora, no en dubtis... tot té el seu moment.
Durant aquelles hores va tenir temps de poder tallar la flor més verge, despentinar el camp, navegar per la pluja i cridar fins ofegar-se. Però al arribar al final del camí va veure com les hores s'havien escapat i ella ja no l'esperava. Només li quedava un bri d'herba entre les mans i una gota freda sota els ulls.
Durant aquelles hores va tenir temps de poder tallar la flor més verge, despentinar el camp, navegar per la pluja i cridar fins ofegar-se. Però al arribar al final del camí va veure com les hores s'havien escapat i ella ja no l'esperava. Només li quedava un bri d'herba entre les mans i una gota freda sota els ulls.
Potser si que ja no som tant joves com érem, ben mirat mai tornarem a ser tant joves com ara mateix... i així cada dia, fins l'últim.

El temps és a les teves mans, no ho oblidis mai.
Potser si que ja no som tant joves com érem, ben mirat mai tornarem a ser tant joves com ara mateix... i així cada dia, fins l'últim. El temps és a les teves mans, no ho oblidis mai.
L'esquitx de la cullera cada matí. La pressa per jugar. Les torrades negres que salten.
"M'avorreixo, mama!".
El got de llet vessant. El fang a la motxilla i als dits. El temps lent, pesat, arrossegat, avorrit, cruel. El temps dels nens.
"M'avorreixo!".
Mares que es mantenen dempeus, bebent cafè. Mares que es pregunten en quin moment el temps va començar a ser fugaç, efímer, imperdonable, cruel.
L'esquitx de la cullera cada matí. La pressa per jugar. Les torrades negres que salten. "M'avorreixo, mama!". El got de llet vessant. El fang a la motxilla i als dits. El temps lent, pesat, arrossegat, avorrit, cruel. El temps dels nens. "M'avorreixo!". Mares que es mantenen dempeus, bebent cafè. Mares que es pregunten en quin moment el temps va començar a ser fugaç, efímer, imperdonable, cruel.
Aquella tarda va perdre la noció del temps completament. Ella dormia exhausta al seu costat, estirada i arrugada, casi mimetitzada entre els llençols suats de tanta passió. Aleshores és quan el va envair la sensació que no havia passat tant de temps, no podia ser... ell sentia la mateixa plenitud que l'havia acompanyat molt abans... i tant abans...
.
Aquella tarda van celebrar en la intimitat els seus 50 anys de vida en comú. La vida passa en un suspir,  sens dubte.
Aquella tarda va perdre la noció del temps completament. Ella dormia exhausta al seu costat, estirada i arrugada, casi mimetitzada entre els llençols suats de tanta passió. Aleshores és quan el va envair la sensació que no havia passat tant de temps, no podia ser... ell sentia la mateixa plenitud que l'havia acompanyat molt abans... i tant abans... . Aquella tarda van celebrar en la intimitat els seus 50 anys de vida en comú. La vida passa en un suspir, sens dubte.
Vos recordem que hui obrim d’11 a 15h. Veniu a passar el festiu amb nosaltres?
📸 @marit_overbeek
・・・
#bombasgens #peramoralart #artcontemporani #turismevalència #santvicent
S'esperava a saber quin era el següent pas. Davant les mares distretes, el policia minvant, els crits sobre la vorera i el conserge obrint la porta, no va tenir cap altra opció que actuar sense pensar.
"Si he arribat fins aquí és per fer-ho".
Els primers nens no van tenir temps de creuar la vorera. Els cotxes van reclinar-se sobre l'asfalt. Cinc trets. Suor freda. Algú que obre la finestra.
"Ara ja no creuareu sense mirar".
S'esperava a saber quin era el següent pas. Davant les mares distretes, el policia minvant, els crits sobre la vorera i el conserge obrint la porta, no va tenir cap altra opció que actuar sense pensar. "Si he arribat fins aquí és per fer-ho". Els primers nens no van tenir temps de creuar la vorera. Els cotxes van reclinar-se sobre l'asfalt. Cinc trets. Suor freda. Algú que obre la finestra. "Ara ja no creuareu sense mirar".
No era una "simple goma de cabell", era la goma d'algú especial, la goma que el feia sentir més viu quan cada matí es recollia els cabells amb ella.

N'hi ha que passaran per alt els detalls com aquest, però és ben sabut que la complicitat comença en els detalls que passen desapercebuts... de fet, com tot el que és realment important a la vida.
No era una "simple goma de cabell", era la goma d'algú especial, la goma que el feia sentir més viu quan cada matí es recollia els cabells amb ella. N'hi ha que passaran per alt els detalls com aquest, però és ben sabut que la complicitat comença en els detalls que passen desapercebuts... de fet, com tot el que és realment important a la vida.
Contradiccions. Sempre vam tenir al cap algun color, una idea, una gran revolució. I fins i tot quan ens havien xuclat tota la tinta, vam decidir seguir escrivint la nostra història.
Contradiccions. Sempre vam tenir al cap algun color, una idea, una gran revolució. I fins i tot quan ens havien xuclat tota la tinta, vam decidir seguir escrivint la nostra història.
Os recordamos que la Fundació #peramoralart es una entidad sin ánimo de lucro que promueve @bombasgens . Tanto la entrada al centro de arte como la participación en sus actividades o visitas guiadas son gratuitas. 
#bombasgens #peramoralart #museogratuito #turismovalencia
El pròxim dilluns, dia de Sant Vicent, obrirem d’11 a 15h. Vos convidem a passar el festiu amb nosaltres, bé gaudint d’una visita lliure, o mitjançant una visita guiada que podeu reservar en: recepcio@bombasgens.com. Estos són els horaris: 
11:15h. Històries de Bombas Gens i refugi (valencià)

12:15h. Ornament = delicte? + La blancor de la balena, Paul Graham (castellà)

12:30h. Històries de Bombas Gens i refugi + La blancor de la balena, Paul Graham (castellà)

14:00h. Ornament = delicte? (valencià) • • • • • • • • 📷 @pucholaragones
#BombasGens #peramoralart #SantVicent #artcontemporani #turismevalencia
El pròxim dilluns, dia de Sant Vicent, obrirem d’11 a 15h. Vos convidem a passar el festiu amb nosaltres, bé gaudint d’una visita lliure, o mitjançant una visita guiada que podeu reservar en: recepcio@bombasgens.com. Estos són els horaris: 11:15h. Històries de Bombas Gens i refugi (valencià) 12:15h. Ornament = delicte? + La blancor de la balena, Paul Graham (castellà) 12:30h. Històries de Bombas Gens i refugi + La blancor de la balena, Paul Graham (castellà) 14:00h. Ornament = delicte? (valencià) • • • • • • • • 📷 @pucholaragones #BombasGens  #peramoralart  #SantVicent  #artcontemporani  #turismevalencia 
Ella no buscava un príncep blau, ni ningú que la salvés, ni tant sols ningú que la protegís... Ella el que volia era ser feliç, i l'únic veritable que li van proporcionar les mans del seu "príncep" va ser que els seus preciosos ulls blaus no fossin l'única part del seu cos amb aquest color. Per sort, només va ser una mala etapa a la seva vida.
Ella no buscava un príncep blau, ni ningú que la salvés, ni tant sols ningú que la protegís... Ella el que volia era ser feliç, i l'únic veritable que li van proporcionar les mans del seu "príncep" va ser que els seus preciosos ulls blaus no fossin l'única part del seu cos amb aquest color. Per sort, només va ser una mala etapa a la seva vida.
Vaig demanar la beguda amb glaçons perquè em sentia desfer. Després, hi vaig voler afegir llimona amb una ganyota. Vaig estar bebent tota la tarda adonant-me que podia beure litres i litres sense poder apagar la set.
Cap al final de la tarda, el cambrer recollia els gots, i jo agafava amb dues mans l'ampolla. Al tornar-me el canvi, el cambrer havia escrit alguna cosa al tiquet. "Quina set vols apagar?"
Vaig demanar la beguda amb glaçons perquè em sentia desfer. Després, hi vaig voler afegir llimona amb una ganyota. Vaig estar bebent tota la tarda adonant-me que podia beure litres i litres sense poder apagar la set. Cap al final de la tarda, el cambrer recollia els gots, i jo agafava amb dues mans l'ampolla. Al tornar-me el canvi, el cambrer havia escrit alguna cosa al tiquet. "Quina set vols apagar?"
Hui hem rebut la visita de Xavier Ribas, artista de ls Col.lecció Per Amor a l’Art que formarà part de la nostra pròxima exposició. A més, podreu participar en un laboratori amb ell en l’últim trimestre d’enguany. Seguirem informant...
#bombasgens #xavierribas #peramoralart #artistsfirst #artcontenporani #fotografia
Conduïa totalment immersa en els seus pensaments, donant voltes a idees que li bullien a la ment. Just en aquell moment se'n va adonar, doncs poc importava quan atrotinat estava el seu cotxe, la música el convertia en un espai confortable i tranquil, d'allò més apte per deixar anar la imaginació i els pensaments quan conduïa sola, de nit i al seu ritme. De fet,  sempre acabava amb la sensació d'arribar massa aviat a tot arreu...
Conduïa totalment immersa en els seus pensaments, donant voltes a idees que li bullien a la ment. Just en aquell moment se'n va adonar, doncs poc importava quan atrotinat estava el seu cotxe, la música el convertia en un espai confortable i tranquil, d'allò més apte per deixar anar la imaginació i els pensaments quan conduïa sola, de nit i al seu ritme. De fet, sempre acabava amb la sensació d'arribar massa aviat a tot arreu...
Telèfon "d'esquelet". Correspon a un tipus patentat en 1895 que es va difondre durant el primer quart del segle XX. És l'únic record que Carlos Gens, propietari de l'antiga fàbrica, es va emportar. Actualment està exposat a la mostra "Històries de Bombas Gens", visitable fins el 25 feb 
#bombasgens #patrimoniindustrial #peramoralart #turismevalència
Telèfon "d'esquelet". Correspon a un tipus patentat en 1895 que es va difondre durant el primer quart del segle XX. És l'únic record que Carlos Gens, propietari de l'antiga fàbrica, es va emportar. Actualment està exposat a la mostra "Històries de Bombas Gens", visitable fins el 25 feb #bombasgens  #patrimoniindustrial  #peramoralart  #turismevalència 
En el moment de pitjar el botó va quedar-se sense bateria. Si tothom funcionava amb els mateixos cables, com podia ser que ell no passés de la primera pantalla? Era un lluitador per intentar-ho o un perdedor per no saber com arribar a la final?
Però un cop més va reiniciar l'aparell, amb un lleu sospir... Això només era un joc.
En el moment de pitjar el botó va quedar-se sense bateria. Si tothom funcionava amb els mateixos cables, com podia ser que ell no passés de la primera pantalla? Era un lluitador per intentar-ho o un perdedor per no saber com arribar a la final? Però un cop més va reiniciar l'aparell, amb un lleu sospir... Això només era un joc.
Acabaven de caure les últimes gotes d'una pluja mandrosa de diumenge quan van començar a passejar. S'anaven aproximant a la colònia abandonada, animats, els va envoltar la boira i amb ella un ambient digne de la ment de Stephen King... Sense temps a percebre la bellesa de l'entorn van sentir un tret i un crit agonitzant que va emmudir en el precís instant de sentir un segon tret.  En pocs segons els arbres i la boira varen absorbir tot el so de l'entorn i es va fer el més absolut silenci.... excepte el so ferm i implacable d'unes passes que eren massa properes.

Immòbils, com dues gotes d'aigua que esperen caure d'una branca, van sentir com se'ls glaçava el cor...
Acabaven de caure les últimes gotes d'una pluja mandrosa de diumenge quan van començar a passejar. S'anaven aproximant a la colònia abandonada, animats, els va envoltar la boira i amb ella un ambient digne de la ment de Stephen King... Sense temps a percebre la bellesa de l'entorn van sentir un tret i un crit agonitzant que va emmudir en el precís instant de sentir un segon tret. En pocs segons els arbres i la boira varen absorbir tot el so de l'entorn i es va fer el més absolut silenci.... excepte el so ferm i implacable d'unes passes que eren massa properes. Immòbils, com dues gotes d'aigua que esperen caure d'una branca, van sentir com se'ls glaçava el cor...
••”Haz de lo ordinario algo extraordinario.”••
———————————————————
#bombasgens #bombasgenscenteedart #peramoralart #art #arte #rehabilitation 
#modern #cooltureta #visitmuseum #modernman
La Fundación ARCO ha dado a conocer a los galardonados de este año para la edición 22 de los Premios “A” al Coleccionismo, como un reconocimiento al valor artístico de los fondos de coleccionistas e instituciones y a su apoyo a la difusión del arte contemporáneo latinoamericano.

#coleccionismo #arte #colection #art #artelatinoamericano #fundacionarco #aliciakoplowitz #omegacapital #bombasgens #peramoralart #bilbao #ellafontanalscisnerosfoundation #teatrorealmadrid
La Fundación ARCO ha dado a conocer a los galardonados de este año para la edición 22 de los Premios “A” al Coleccionismo, como un reconocimiento al valor artístico de los fondos de coleccionistas e instituciones y a su apoyo a la difusión del arte contemporáneo latinoamericano. #coleccionismo  #arte  #colection  #art  #artelatinoamericano  #fundacionarco  #aliciakoplowitz  #omegacapital  #bombasgens  #peramoralart  #bilbao  #ellafontanalscisnerosfoundation  #teatrorealmadrid 
Nos encanta #bombasgens y el proyecto de #peramoralart . En #remembervalencia hemos ido varias veces y repetiremos muchas más. Y además con guías así de excepcionales. #Valencia #valenciagram #Refugio #GuerraCivil #arqueologiaindustrial #arte #patrimonio 
Fotografía Javier Luna.
Camins que ara s'esvaeixen
camins que hem de fer sols
camins vora les estrelles
camins que ara no hi són.

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
per les parets de l'amor sobre la pell.
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
ara són dos fills del sol en aquest desert...
.
.
Els camins sovint poden ser freds de recórrer,  però la comfortable llar de foc espera al final del passos què ens hi porten.

Gràcies @sopa_decabra.
Camins que ara s'esvaeixen camins que hem de fer sols camins vora les estrelles camins que ara no hi són. Van deixar-ho tot, el cor encès pel món per les parets de l'amor sobre la pell. Eren dos ocells de foc sembrant tempestes; ara són dos fills del sol en aquest desert... . . Els camins sovint poden ser freds de recórrer, però la comfortable llar de foc espera al final del passos què ens hi porten. Gràcies @sopa_decabra.
#Repost @bombasgens ・・・
Hoy hemos recibido una excelente noticia desde @feriaarco: La Fundación ARCO ha concedido a la Colección Per Amor a l'Art uno de sus premios "A" al coleccionismo. Os recordamos 
que parte de esta colección se exhibe ahora mismo en nuestra exposición "¿Ornamento=Delito?" #bombasgens #peramoralart #ornamentodelito #artistsfirst #coleccionismo #premiosarco #artecontemporáneo
Hoy hemos recibido una excelente noticia desde @feriaarco: La Fundación ARCO ha concedido a la Colección Per Amor a l'Art uno de sus premios "A" al coleccionismo. Os recordamos 
que parte de esta colección se exhibe ahora mismo en nuestra exposición "¿Ornamento=Delito?" #bombasgens #peramoralart #ornamentodelito #artistsfirst #coleccionismo #premiosarco #artecontemporáneo
Bon dia! Vos recordem que hui obrim en horari de festius: d’11 a 15h. Esperem la vostra visita! 📷@ronbuiting
・・・
#bombasgens #artcontemporani #turismevalencia #peramoralart
En quin moment els actes van transformar-se en tradició. 
En quin moment vaig enviar la darrera carta.
En quin moment la gespa va convertir-se en plàstic. 
En quin moment vaig deixar de creure.
En quin moment els actes van transformar-se en tradició. En quin moment vaig enviar la darrera carta. En quin moment la gespa va convertir-se en plàstic. En quin moment vaig deixar de creure.
Vida, així ho van decidir, així ho sentien. 
La Vida del flamamt 2018 els comportava parar un instant per posar en valor les absències.

De tant intenses, dures i presents com podien arribar a ser, algunes absències els causaven un miratge de presència, sempre presents al seu cap,  sempre trobant un instant per aparèixer als seus pensaments... Fins que la realitat els feia obrir els ulls de nou, ja ho diuen: la realitat és tossuda.
Vida, així ho van decidir, així ho sentien. La Vida del flamamt 2018 els comportava parar un instant per posar en valor les absències. De tant intenses, dures i presents com podien arribar a ser, algunes absències els causaven un miratge de presència, sempre presents al seu cap, sempre trobant un instant per aparèixer als seus pensaments... Fins que la realitat els feia obrir els ulls de nou, ja ho diuen: la realitat és tossuda.